Megafonia per a Espais Oberts en Instal·lacions Municipals
Megafonia per a Espais Oberts en Instal·lacions Municipals
LLAVANERES · CABRIANES · CASERNES DEL BRUC
Què determina la solució de megafonia en un espai obert?
De què depèn l’altaveu que s’acaba instal·lant en un espai obert municipal?
Sobretot de com reparteix el so, que pesa molt més que els watts que lliuri. Si el que cal és que un avís s’entengui a distància i per damunt del soroll, la botzina és la que millor porta la veu. Si s’ha de cobrir un perímetre sencer sense deixar zones mudes, reparteix millor un projector de so. I si a més hi ha de sonar música, cal un altaveu que baixi fins als greus. Només després es mira on es penjarà cadascun: a la intempèrie demanem IP66, i un IP54 únicament si queda resguardat sota un ràfec.
Un pati, una graderia, la plaça d’un pavelló o el claustre d’un edifici històric se sonoritzen gairebé sempre amb els mateixos ingredients: uns quants altaveus, un amplificador petit i una línia de cable. La part fàcil és aquesta.
La difícil és encertar amb l’altaveu, perquè el catàleg és enorme —botzines, projectors, columnes, esferes de jardí, recintes de dues vies— i cada família està pensada per resoldre bé una cosa i malament les altres.
L’error habitual és plantejar-ho com un problema de potència. Gairebé mai ho és.
Un espai obert no té parets que retornin el so, així que el que arriba a cada punt depèn de cap a on apunta cada altaveu i amb quina obertura, no de quants watts lliura l’amplificador.
Per això la conversa útil no comença per l’equip, sinó per tres preguntes: què ha de sonar, a qui ha d’arribar i què hi ha al voltant. Amb això respost, l’elecció gairebé es fa sola.
En aquest article ho veiem amb tres instal·lacions que vam fer per a administracions públiques de la província de Barcelona, cadascuna amb un problema diferent i, per tant, amb una solució diferent.
Megafonia exterior a prop d'habitatges: per què pesa més la directivitat que la potència?
Quina dada de l’altaveu decideix si el so acaba arribant als habitatges veïns?
L’angle de cobertura. Un altaveu de 66° concentra el so en una franja estreta i deixa els laterals molt per sota; un de 95° reparteix gairebé en semiesfera. A prop d’habitatges, diversos altaveus de feix estret treballant a mitja potència molesten menys —i s’entenen millor— que un de feix ample a plena potència.
És la primera preocupació que ens plantegen en qualsevol instal·lació municipal, i amb raó: una queixa veïnal per soroll acaba arribant al ple.
El reflex natural —abaixar el volum— no resol res, perquè el so continua anant a tot arreu, només que més fluix: els veïns el continuen sentint i el públic deixa d’entendre’l. El paràmetre que sí que mana és la directivitat, és a dir, l’obertura del feix que produeix l’altaveu. Els tres models que vam instal·lar cobreixen 66°, 90° i 95°, i aquesta diferència decideix quina part del recinte queda coberta i quina no.
Després hi ha l’ajust fi, i aquí és on la línia de 100 V es guanya el sou: cada altaveu porta el seu propi transformador amb diverses preses, així que dos altaveus de la mateixa línia poden treballar a potències diferents. A Llavaneres els dos centrals van quedar a la presa de 50 W, perquè apunten a la graderia, i els dos laterals a la de 25 W, perquè són els que miren cap a fora.
Convé conèixer una dada: a Catalunya cada municipi té aprovat el seu mapa de capacitat acústica, que fixa els límits de cada zona. No és un criteri que ens inventem nosaltres: està publicat i és el que cal respectar.
Megafonia per a la graderia d'un camp de futbol: per què vam triar botzines a Llavaneres?
La graderia del camp de futbol municipal de Sant Andreu de Llavaneres té 292 persones d’aforament, està coberta per una marquesina metàl·lica i té habitatges a prop. Vam instal·lar quatre botzines sobre les bigues de la coberta, dues apuntant al centre de la graderia i dues cap als laterals.
Dues raons. La primera, que allà l’únic que ha de funcionar és la veu: un avís ha de guanyar el soroll d’un partit, i la botzina és l’altaveu que més rendiment dóna a la banda on viu la paraula. La segona, la forma del feix: 66° en horitzontal, el més estret dels tres models de l’article, així que amb habitatges a pocs metres va pesar més que qualsevol altra xifra. A canvi no reprodueix greus —arrenca a 153 Hz— i com a música sona pobra, però allà no calia.
Necessites sonoritzar un espai municipal?
Sol·licitar pressupost sense compromísMegafonia perimetral en un pavelló esportiu: per què vam descartar la botzina a Cabrianes?
A Cabrianes, al terme municipal de Sallent, calia sonoritzar l’exterior del pavelló, que dóna a una plaça, per tres de les seves façanes. Aquí el problema no era arribar lluny sinó cobrir de manera uniforme, sense punts on el so desaparegués.
Amb botzines hauria calgut més quantitat i haurien quedat zones d’ombra entre feix i feix. El projector de so obre 90°, encavalca amb el següent i cobreix més superfície amb menys punts, a més de reproduir música ambient amb dignitat. Vuit unitats per les façanes, agrupades en dues zones —Darrera Pavelló i Plaça Vinya— per encendre només la part que interessi en cada acte. L’ajuntament va aportar l’elevador, cosa que va simplificar el muntatge.
Megafonia exterior en un edifici protegit: què va condicionar la instal·lació del Bruc?
A les Casernes del Bruc, a Barcelona, hi ha gairebé 200 metres d’espai obert on se celebren actes protocol·laris, amb música a més de discursos.
Allà no n’hi havia prou que s’entengués la veu: calia so complet, i això només ho dóna un altaveu que baixi fins als greus —70 Hz, davant dels 153 Hz d’una botzina, que senzillament no els reprodueix—.
Vam instal·lar vuit recintes coaxials repartits pel mur perimetral, col·locats sota el voladís de la cornisa perquè la seva protecció és menor que la dels altres dos i necessiten quedar semiexposats, amb suports adaptats al tipus de façana i la canalització dissimulada. La instal·lació havia de sentir-se i no veure’s.
Quina normativa s'aplica a la megafonia en espais públics?
Qui fixa el límit de soroll que pot emetre una instal·lació municipal?
El mapa de capacitat acústica del municipi, aprovat per cada ajuntament, que assigna a cada zona el seu nivell màxim. Per sobre hi ha el marc estatal i autonòmic de contaminació acústica, però el valor concret que cal respectar surt del mapa local.
Contaminació acústica. La referència estatal és la Llei 37/2003 del Soroll i el RD 1367/2007; a Catalunya, la Llei 16/2002 i el Decret 176/2009. I per sota, el que mana de debò: el mapa de capacitat acústica del municipi.
Instal·lació elèctrica. El Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, a la seva ITC-BT-30, considera les instal·lacions a la intempèrie com a emplaçaments mullats.
A la pràctica significa que tot el cablejat va entubat i les connexions protegides davant de projeccions d’aigua. Els altaveus porten a més un grau de protecció certificat segons la norma UNE-EN 60529: un IP66 aguanta la pluja empesa pel vent i un IP54 necessita anar sota un ràfec.
Instal·lacions esportives. Les normes NIDE del Consejo Superior de Deportes demanen megafonia sectoritzada i intel·ligible, però només on se celebrin competicions nacionals de nivell professional.
Un camp municipal no està en aquest supòsit i es pot resoldre amb un sistema més senzill.
I una precisió que evita malentesos: això és megafonia d’avisos i música ambient, no un sistema d’alarma per veu per a evacuació, que es regeix per la norma EN 54 i és una altra instal·lació amb altres requisits i una altra certificació.
Com treballem amb ajuntaments i organismes públics?
Visita prèvia amb el tècnic municipal. A Llavaneres va venir l’enginyera de l’ajuntament a la visita i va ser ella qui va fixar on es podien ancorar els equips. És la manera correcta de començar: el responsable de l’edifici marca els límits abans que ningú compri res.
Obra sense tancar la instal·lació. Un camp o un pavelló municipal no pot aturar-se perquè hi hagi obra. A Llavaneres el camp estava ocupat a partir de les cinc de la tarda, així que vam treballar al matí, en dues jornades. I allà no es podia entrar amb plataforma elevadora perquè la gespa s’enfonsa, així que es va muntar des de la mateixa estructura de la graderia.
Aprofitar la infraestructura existent. Abans d’estendre cable nou mirem què hi ha. A Llavaneres vam reutilitzar la línia dels altaveus antics; al Bruc, el previ de so que ja tenia el client. Menys obra, menys cost i menys intervenció en un edifici que no és nostre.
Tramitació administrativa. Treballem habitualment amb ajuntaments i consells de poble, i tenim el circuit rodat: pressupost signat abans de demanar material, document comptable d’autorització i disposició de la despesa, i facturació electrònica. A Cabrianes vam entrar les factures per la plataforma e-FACT i vam tramitar amb el Consell de poble i amb la intervenció de l’Ajuntament de Sallent.
Quines diferències hi ha entre els tres sistemes instal·lats?
| Característica | Camp de futbol de Llavaneres | Pavelló de Cabrianes | Casernes del Bruc |
|---|---|---|---|
| Altaveu instal·lat |  Ecler eMSP50Ti |  Fonestar PF-35T |  Equipson Arena 10CX |
| Espai sonoritzat | Graderia coberta, 292 persones d'aforament | Perímetre del pavelló, 3 façanes | Espai obert, 196 m |
| Què havia de sonar | Avisos i locució | Avisos i música ambient | Actes protocol·laris amb música |
| Tipus d'altaveu | Botzina exponencial | Projector de so | Recinte coaxial |
| Model | Ecler eMSP50Ti | Fonestar PF-35T | Equipson Arena 10CX |
| Unitats i potència | 4 · 50 W i 25 W | 8 · 30 W cadascun | 8 · fins a 200 W |
| Angle de cobertura | 66° H × 103° V | 90° H × 80° V | 95° × 95° |
| Resposta en freqüència | 153 Hz – 20 kHz | 90 Hz – 20 kHz | 70 Hz – 20 kHz |
| Protecció IP | IP66 | IP66 | IP54 (semiexposat) |
| Zones de so | 1 | 2 | Diverses |
| Problema resolt | Veïns a prop i sense accés per a elevador | Cobertura uniforme al perímetre | Façana protegida i so de qualitat |
| Dades preses de les fitxes tècniques oficials de fabricant. Redactat amb assistència d'IA, aprovat per Mister Mix. | |||
Preguntes freqüents sobre megafonia per a espais oberts
De què depèn principalment el cost de sonoritzar un espai municipal a l’aire lliure?
Menys de l’equip del que se sol pensar. El que més mou el pressupost és si hi ha cablejat aprofitable fins a la zona, com s’accedeix als punts on van els altaveus —una façana sense accés per a elevador multiplica les hores— i quants punts exigeix la forma de l’espai. El material sol ser la partida menor de les tres.
Podeu facturar a un ajuntament pels canals habituals?
Sí. Audiovisuales Mister Mix treballa amb pressupost signat, document d’autorització i disposició de la despesa, i facturació electrònica a través de les plataformes habituals de l’administració, com e-FACT. Si el circuit intern del consistori té alguna particularitat, se’ns indica i el seguim.
Cal tancar la instal·lació mentre es fa l’obra?
Normalment no. Es planifica en funció del calendari d’ús: al camp de futbol de Sant Andreu de Llavaneres vam treballar al matí perquè les instal·lacions estaven ocupades a les tardes. L’habitual és resoldre-ho en una o dues jornades per espai.
Un cop instal·lada la megafonia, qui la fa servir? Cal formació?
La fa servir el personal del centre o el club, sense coneixements tècnics. Els amplificadors porten reproductor integrat —es connecta un USB o s’aparella un mòbil per Bluetooth— i deixem retolats els comandaments que es fan servir. En instal·lacions més complexes formem el personal del recinte en la posada en marxa.
Es pot ampliar la instal·lació de megafonia més endavant?
Sí, i convé preveure-ho des del principi. A Llavaneres l’amplificador Fonestar PROX-240Z admet quatre zones independents encara que avui se’n faci servir una de sola: el dia que es vulgui sonoritzar una altra part del recinte no cal canviar l’equip, només portar la línia nova fins allà.
Quina diferència hi ha entre un altaveu IP66 i un IP54 per a exterior?
La segona xifra indica la resistència a l’aigua segons la norma UNE-EN 60529. Un altaveu IP66 aguanta raigs d’aigua potents i pot anar a cel obert o en una cara exposada al vent. Un IP54 només resisteix esquitxades, així que necessita quedar semiexposat, sota un ràfec o el voladís d’una cornisa.